La Tessa Harry i la Montse Clotet van perdre, ara fa uns sis anys, les seves parelles. Van esdevenir vídues en un moment de la vida en què se suposa que aquests fets no haurien de passar. Al principi, van travessar la seva experiència del dol en solitari, fent front a un llarg seguit de situacions molt difícils i mirant de suportar com podien el dolor. En un determinat moment, decideixen, per separat, seguir la recomanació d'adreçar-se a un grup de diàleg i ajuda. En aquest punt, lentament, comencen a parlar de la seva experiència i a compartir-la. I és en aquest punt i en aquest context quan es coneixen i decideixen treballar plegades per donar a conèixer la seva experiència. Obren un compte a Instagram per publicar breus textos i il·lustracions i, en poc temps, esdevé un fenomen a la xarxa. "Els objectes flotants" és una història de sororitat. El muntatge es basa en un recull de textos de la Tessa i la Montse. A escena, tres intèrprets donen vida a aquest testimoniatge per transmetre al públic la seva experiència utilitzant la força evocadora de l'escena. Poesia, dansa, música i teatre es fonen per parlar de la pèrdua i del buit que deixen les persones estimades. Per parlar de com la nostra societat es planteja la mort i, sobretot, per transmetre el valor de la vida. L'equip artístic inclou Montse Clotet i Tessa Harry com a autores, amb dramatúrgia d'Irene Vicente Salas i Carles Fernández Giua, i direcció de Carles Fernández Giua.