La caiguda del comunisme no va marcar només la dissolució d'una ideologia, sinó també el col·lapse del somni prometèic que permeava la modernitat. Aquesta pèrdua significa una fe disminuïda en la transformació total de la societat humana. La tasca urgent de crear un desitg postcapitalista està intrínsecament lligada a la reinvenció d'aquest somni, no com una repetició nostàlgica, sinó com un projecte obert i original capaç de remodelar les nostres possibilitats futures. La figura de Prometeu, un cop un far de potencial rebel, ha estat capturada per la lògica neoliberal, convertint el seu acte de robar el foc - originalment destinat a il·luminar el bé comú - en un mitjà de monetitzar la seva combustió. El que abans era una imaginació creativa s'ha reduït a simples estratègies d'escalabilitat, mentre que la noció de futur s'exposa com una startup fallida. Aquests canvis revelen l'urgent necessitat de reclamar el mite de Prometeu, fent èmfasi que la tècnica creativa ha de servir a l'esde