Què passa quan poesia, imatge i so es combinen en una instal·lació que transforma l’escena en un espai de memòria i veu? A l’escenari, David Caño i Gisela Arimany construeixen escenes en directe que dissolen els límits entre identitat, memòria, pensament i paisatge; la peça inclou el videopoema “Pruenca” i convoca el públic a travessar paisatges interiors i col·lectius.
Encara busques? Troba plans similars aquí.