Ell i Ella estan a punt de casar-se. Ell és xilè i Ella és barcelonina. S'estimen, units per la seva passió pel teatre, el seu somni de ser intèrprets i el seu desig d'escapar de la precarietat i de la violència institucional. La seva connexió va ser immediata, el seu vincle s'ha enfortit i els seus sentiments han seguit creixent... i complicant-se. No obstant això, no són exactament una 'parella' en el sentit tradicional. Ell té una nòvia, també migrant, i Ella acaba d'embarcar-se en una hipoteca amb el seu nòvio català de tota la vida. S'estimen tant que van decidir casar-se perquè ell pogués regularitzar la seva situació legal a Espanya. La seva decisió de casar-se sacsejarà les seves vides, el seu entorn i les seves altres relacions, enfrontant-los a judicis i prejudicis, tant propis com aliens. Quines són les implicacions morals d'una situació així? Quins vincles podem establir més enllà de l'amor genuí? A mesura que els personatges es submergeixen en la tasca de simular una connexió íntima i duradora, es veuen obligats a enfrontar preguntes difícils sobre qui són i quins límits morals estan disposats a traspassar per aconseguir el que volen.