Helena Almeida s'erigeix com una figura clau en l'art contemporani portuguès, moldejant significativament la seva evolució des dels anys 70. Al llarg de la seva carrera, ha navegat entre la pintura, la fotografia, el dibuix i la performance, indagant contínuament en els límits de cada mitjà. Central en la seva obra és el cos, específicament el seu, que actua com a eina, material i llenguatge en un espai artístic on gest, imatge i presència convergeixen. Després de les seves primeres exploracions per trencar els llenços tradicionals a finals dels anys 60, Almeida s'endinsa en noves experimentacions de materials, emprant fils de crin de cavall per crear intricats dibuixos sobre paper. L'exposició presenta tres obres d'aquest període, on les línies es transformen de simples traços descriptius en accions que defineixen un espai. Aquestes línies allarguen el cos i creen una relació entre l'interior i l'exterior, connectant el pla pictòric i la realitat. Mitjançant gestos precisos i mínims,
| Dl | Dt | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 |