Josep Cercós i Fransí (1925-1989) és una figura significativa però poc valorada en l'evolució de la música a Catalunya durant el segle XX. En honor del seu centenari, aquesta exposició té com a objectiu elevar la consciència sobre les seves contribucions i contextualitzar la seva obra dins el milieu cultural i musical de la seva època. Cercós, tant pianista com compositor, va navegar per les riques tradicions de la música clàssica mentre s'implicava en els canvis radicals del segle XX. A finals de la dècada de 1940, va participar en trobades de joves compositors a l'Institut Francès de Barcelona i posteriorment va viatjar a Suïssa per submergir-se en els fonaments de la 'nova música'. Aquest viatge el va col·locar entre els pioners de l'avantguarda musical catalana. A finals de la dècada de 1950, aspirava a guanyar-se la vida a través de la composició, cercant oportunitats a Barcelona, Madrid, París i Ginebra. Tanmateix, desil·lusionat amb les tendències predominants a finals de la