Aquesta exposició ofereix una anàlisi de dos rituals de pas que, malgrat tenir l'origen en dos universos religiosos diferents, actualment conviuen en un clar exemple de sincretisme religiós i cultural. La mostra transporta el visitant al segle XVI i a dues cosmovisions molt allunyades: l'andina i la cristiana. D'una banda, la del món andí, governat pels inques, es caracteritzava per una gran diversitat de déus i l'adoració a les huacas, elements de la natura o objectes sacralitzats. D'altra banda, el cristianisme es presentava com una religió monoteista, amb un déu únic i intangible, el culte del qual es realitzava a través de símbols com la creu. L'exposició se centra en els dos rituals d'entrada a la comunitat que caracteritzaven ambdues religions: el Rutuchicuy, cerimònia inca que donava la benvinguda a un infant com a nou membre de la comunitat, i el Baptisme, sagrament cristià d'entrada a la comunitat de fidels. A causa de l'alta mortalitat infantil de l'època, es realitzava al més aviat possible per assegurar la salvació de l'ànima, incloent la unció amb oli de crisma i l'ús d'aigua i la llum d'un ciri com a símbols de la fe i la presència de Crist.