Exposició 'Barcino, Barchinona, Barcelona. Una ciutat, un bisbe, un territori'

A finals del segle III, l’emperador Dioclecià va fer una nova distribució territorial de l’Imperi romà: des d’aquell moment es dividirà en dues demarcacions, l’Oriental i l’Occidental, i cada una d’aquestes en diòcesis i províncies. A partir d’aquesta divisió territorial, l’Església es va anar configurant per tot l’Imperi; també aquí, a la Tarraconense, on Tarragona (Tàrraco) serà la capital de la província i hi haurà diòcesis, com Bàrcino al segle IV i Ègara al segle V. Aquesta organització territorial -amb alguns petits canvis- es va mantenir fins al 15 de juny de 2004, moment en què el papa Joan Pau II va erigir dues noves diòcesis: Sant Feliu de Llobregat i Terrassa, convertint Barcelona en seu metropolitana i aquestes dues en les seves sufragànies. Al llarg dels segles, la parròquia ha estat i continua sent una institució fonamental en la història de l’Església i en la de la mateixa cultura.