Aquesta peça de dansa explora què significa ser humà quan la humanitat desborda. Desmunta formats tradicionals per crear un espai imprevisible, on el llenguatge es dissol en moviment i el consens es fon en l'ombra. Enmig d'aquest territori de transició, el significat no s'imposa, sinó que es produeix a través de la interacció dels cossos, en col·lisió, fricció i incompletesa. Desafia les nocions convencionals de llenguatge i visibilitat, obrint àrees d'indeterminació des de les quals es poden imaginar formes alternatives de presència. Manuel Rodríguez, un ballarí, coreògraf i artista visual graduat del programa de màster en Noves Pràctiques Performatives a la Universitat d'Arts d'Estocolm, investiga les condicions contemporànies per a l'emergència del cos com a un lloc de tensió, on la percepció, materialitat i relacions s'entrellacen.