La sèrie dels nenúfars de Monet va introduir el concepte de desenfocament en l'art, utilitzant el borros i l'imprecís com a elements expressius. Aquesta exposició explora com aquest fenomen va suposar una nova manera d'entendre el món per a artistes posteriors, clau per a una relectura d'una part de la creació plàstica moderna i contemporània. Considerada durant molt de temps un paradigma de la pintura abstracta, aquesta sèrie també ha estat precursora de les grans instal·lacions immersives. No obstant això, l'efecte borros que caracteritza les àmplies extensions d'aigua de les teles no s'havia analitzat mai i avui es contempla com una elecció estètica real. Partint d'arrels estètiques del desenfocament al segle XIX i començament del XX, i seguint les convulsions intel·lectuals, científiques, socials i artístiques que van acompanyar l'impressionisme, la mostra s'estructura en seccions que barregen pintures, vídeos, fotografies i instal·lacions de diferents artistes com Alberto Giacometti, Gerhard Richter, Mark Rothko, Eva Nielsens, Claude Monet, Thomas Ruff, Alfredo Jaar, Soledad Sevilla, Christian Boltanski, Mame-Diarra Niang i Bill Viola, entre d'altres.