En el debat titulat 'Visions de Guerra: Els Camps de Batalla de la Literatura', l'autor Mathias Énard ens convida a contemplar la literatura com tant un mirall de desesperació com una potencial cançó d'esperança davant la violència persistent. Retrocedint fins a l'Iliada, Énard discuteix com la literatura europea ha crònicat els fets de la guerra, plorant la pèrdua de vides mentre encapsula la força d'Ares, el déu de la guerra. La noció que la Primera Guerra Mundial podria ser l'última guerra ha demostrat ser ingenua, ja que el conflicte ha persistit al segle XXI, deixant la mort i la destrucció regnant al nostre món. Aquest diàleg planteja preguntes essencials: És la literatura simplement un reflex d' nuestra desolació, una llarga commemoració, o pot servir com un himne d'esperança? L'obra més recent d'Énard, 'Desertar', revitalitza aquests temes a través d'una narració crua i intensa que borra les línies entre civilització i barbarisme.