Aquesta compilació esplèndida de madrigals en nou llibres, publicats entre 1587 i 1651, representa un dels pinacles de la literatura de la música occidental. En aquesta sessió, continuem aquest viatge per aquest corpus, entès com un exercici de proto-opera i un teatre de les emocions. Aquest cinquè llibre, publicat a Venècia l'any 1605 i dedicat al seu mecenes, el duc Vincenzo Gonzaga de Màntua, representa un punt d'inflexió en la seva obra, ja que el compositor desenvolupa radicalment el seu estil incorporant una sèrie d'innovacions que van provocar una famosa controvèrsia. Giovanni Maria Artusi va acusar Monteverdi d'una aplicació exagerada de cromatisme i d'excessives dissonàncies allunyades del clàssic estil de Palestrina. Monteverdi va respondre amb un text que justificava que la seconda prattica s'ajustava més als madrigals que a la música sacra, afirmant que 'les paraules són propietàries de l'harmonia, no esclaves.' Rinaldo Alessandrini serà el guia en aquest univers fascinant ple de miniatures precioses.